Diagnòstic: Europa està vivint el final de la època de la segona onada neoliberal amb una profunda crisis econòmica que hauria de canviar la postura dels seus ciutadans, i un canvi d'èlits, tant intel·lectuals com polítiques i econòmiques, per situar-la en un nou destí. Un destí imperfecte però millor que l'actual sistema social i polític basat en la avarícia, el benefici privat com a dogma, i la crisis del sistema de valors. Així com la degeneració de totes les èlits, interrelacionades entorn una màfia d'interessos i de serveis privats a costa de la riquesa que tota la societat produeix. Desgastant així, un futur que podria ser millor. I ajudant a assentar el pessimisme social, els valors més perjudicials i la passivitat en la societat. Amb frases com "el món és així", "els polítics són així" i "els podersosos manen i no s'hi pot fer res". Amb això construeixen el seu futur, construeixen la seva estabilitat privilegiada. Mentrestant, els mitjans de comunicació de masses; controlats per ells mateixos, adormen a la població.
Problemàtiques: Les èlits polítiques i sindicals estan empedernits en fer entendre a la societat que aquí no ha passat ni passa res. Que això és un impas. Mentrestant, per exemple, augmenten significativament les dades d'atur, i per tant, d'inestabilitat laboral, social i individual. Entre d'altres dades molt desesperançadores. La crisis és conseqüència d'un sistema social i polític que hem de superar progressivament i amb tot el consens social possible a través d'etapes de govern.
Com assolir un nou ideal: Creant una nova classe política. Crítica i autocrítica. Per animar així a que la èlit social (intel·lectual, referents dels moviments socials, espirituals) convenci a la societat de que cal donar suport a aquesta nova èlit política per tal d'assolir i construir un nou ideal.
Hi ha dues vies. La unió en comú de les joventuts polítiques entorn uns temes cabdals per a tota la societat. O bé, tenint en compte que l'altre via com s'ha comprovat no acaba de funcionar; la creació d'un partit. D'un nou partit. Del partit.
El Partit i la Societat Civil: El partit i la societat civil han de ser dues monedes de la mateixa cosa. Seria perillós que caiguéssim en la deriva en que han caigut tots els partits tradicionals; allunyats a la pràctica (en les seves actuacions polítiques) de la realitat social. Els moviments socials, les associacions de veïns, els moviments polítics, els moviments religiosos, els moviments científics, els activistes pels drets dels animals, les queixes del company de la teva oficina, de la teva classe, del costat del despatx, etc. Tot això són demandes que el partit ha de recollir. La estructura doncs del partit ha de ser clara, transparent, molt horitzontal; però també molt dividida territorialment i jeràrquicament. Què canviarà doncs dels partits d'esquerres parlamentàris que tant es venaglorien del seu funcionament quasi assembleari? Que aquest cop el funcionament intern serà pactat, consensuat i aprovat per la majoria. Però que alhora de les lluites internes pel poder, per la cadira, se'ls demanarà als dirigents polítics que treballin fora del partit. Alliberats si, però si tenen una feina alternativa, si tenen una carrera, si realment han viscut el pa de cada dia.
El nou militant, el nou activista: El nou militant ha de ser honest, el necessitem a les institucions i al carrer, volem que sigui del món de la cultura, de l'activisme social; o d'on sigui. El que volem és sinceritat i proximitat amb la societat civil. Que tingui un paper fonamental. Que no sigui el "funcionari" del partit, que no sigui "el pessat de torn", que no sigui l'arquetipus d'ambiciós, etc. Com la èlit del partit. Com la èlit política.
Construim doncs el nou ideal. Però en base a quins valors i agafant quins referents? Quin és el marc d'objectius que engloba aquesta nova organització social, política i econòmica?
EL SOCIALISME EN LLIBERTAT.
Mai s'ha construit el Socialisme en llibertat. Alguns eurocomunistes ho varen intentar des del PCE, dintre de les corrents del PCF i en el mateix PCI. Però d'això ja fa temps, i les coses des d'ençà han canviat. Com l'anàlisi amb el qual hem d'observar la realitat social. Això si, amb les eines dels grans savis de la història. Amb un debat reflexiu més enllà de l'esquema establert. Construir un nou ideal, que podríem englobar com a Socialisme en llibertat, agrupa elements tant difícils de dur a la pràctica de forma complementària com la llibertat, la igualtat, la dignitat personal, la dignitat i l'autodeterminació com a poble, la fraternitat i la solidaritat, la legalitat democràtica, la pau, la cooperació. l'autorealització personal, la llibertat de culte; així com la felicitat de tots els éssers humans. El millor contracte social. El millor futur. Amb llibertat però amb responsabilitat. Tant social, com individual. Tant com a poble, com a internacionalistes.
Apunta't!
Necessitem persones de diferents edats, gènere, ideologia, valors, religió, etc.; per tal de construir emmarcant-nos en aquest nou ideal, la societat del futur.
Caldrà previament un debat profund sobre el diagnosi de la situació, un compromís de totes i tots els que volem unir esforços en pro d'aquest projecte. I el més important: crear un vincle de confiança més enllà del pur sectarisme que s'ha quedat estancat però que encara vetlla com a valor per algunes èlits de la societat.
Problemàtiques: Les èlits polítiques i sindicals estan empedernits en fer entendre a la societat que aquí no ha passat ni passa res. Que això és un impas. Mentrestant, per exemple, augmenten significativament les dades d'atur, i per tant, d'inestabilitat laboral, social i individual. Entre d'altres dades molt desesperançadores. La crisis és conseqüència d'un sistema social i polític que hem de superar progressivament i amb tot el consens social possible a través d'etapes de govern.
Com assolir un nou ideal: Creant una nova classe política. Crítica i autocrítica. Per animar així a que la èlit social (intel·lectual, referents dels moviments socials, espirituals) convenci a la societat de que cal donar suport a aquesta nova èlit política per tal d'assolir i construir un nou ideal.
Hi ha dues vies. La unió en comú de les joventuts polítiques entorn uns temes cabdals per a tota la societat. O bé, tenint en compte que l'altre via com s'ha comprovat no acaba de funcionar; la creació d'un partit. D'un nou partit. Del partit.
El Partit i la Societat Civil: El partit i la societat civil han de ser dues monedes de la mateixa cosa. Seria perillós que caiguéssim en la deriva en que han caigut tots els partits tradicionals; allunyats a la pràctica (en les seves actuacions polítiques) de la realitat social. Els moviments socials, les associacions de veïns, els moviments polítics, els moviments religiosos, els moviments científics, els activistes pels drets dels animals, les queixes del company de la teva oficina, de la teva classe, del costat del despatx, etc. Tot això són demandes que el partit ha de recollir. La estructura doncs del partit ha de ser clara, transparent, molt horitzontal; però també molt dividida territorialment i jeràrquicament. Què canviarà doncs dels partits d'esquerres parlamentàris que tant es venaglorien del seu funcionament quasi assembleari? Que aquest cop el funcionament intern serà pactat, consensuat i aprovat per la majoria. Però que alhora de les lluites internes pel poder, per la cadira, se'ls demanarà als dirigents polítics que treballin fora del partit. Alliberats si, però si tenen una feina alternativa, si tenen una carrera, si realment han viscut el pa de cada dia.
El nou militant, el nou activista: El nou militant ha de ser honest, el necessitem a les institucions i al carrer, volem que sigui del món de la cultura, de l'activisme social; o d'on sigui. El que volem és sinceritat i proximitat amb la societat civil. Que tingui un paper fonamental. Que no sigui el "funcionari" del partit, que no sigui "el pessat de torn", que no sigui l'arquetipus d'ambiciós, etc. Com la èlit del partit. Com la èlit política.
Construim doncs el nou ideal. Però en base a quins valors i agafant quins referents? Quin és el marc d'objectius que engloba aquesta nova organització social, política i econòmica?
EL SOCIALISME EN LLIBERTAT.
Mai s'ha construit el Socialisme en llibertat. Alguns eurocomunistes ho varen intentar des del PCE, dintre de les corrents del PCF i en el mateix PCI. Però d'això ja fa temps, i les coses des d'ençà han canviat. Com l'anàlisi amb el qual hem d'observar la realitat social. Això si, amb les eines dels grans savis de la història. Amb un debat reflexiu més enllà de l'esquema establert. Construir un nou ideal, que podríem englobar com a Socialisme en llibertat, agrupa elements tant difícils de dur a la pràctica de forma complementària com la llibertat, la igualtat, la dignitat personal, la dignitat i l'autodeterminació com a poble, la fraternitat i la solidaritat, la legalitat democràtica, la pau, la cooperació. l'autorealització personal, la llibertat de culte; així com la felicitat de tots els éssers humans. El millor contracte social. El millor futur. Amb llibertat però amb responsabilitat. Tant social, com individual. Tant com a poble, com a internacionalistes.
Apunta't!
Necessitem persones de diferents edats, gènere, ideologia, valors, religió, etc.; per tal de construir emmarcant-nos en aquest nou ideal, la societat del futur.
Caldrà previament un debat profund sobre el diagnosi de la situació, un compromís de totes i tots els que volem unir esforços en pro d'aquest projecte. I el més important: crear un vincle de confiança més enllà del pur sectarisme que s'ha quedat estancat però que encara vetlla com a valor per algunes èlits de la societat.
